Personalment el curtmetratge que més em va agradar i més em va cridar l'atenció és bàsicament el primer que van posar, amb el nom de “cada dia lo mismo”, tracta d’un home en un autocar, amb més passatgers a l'interior, ell esta parlant per telèfon, com si estigués a punt de deixar-ho amb la seva dona i que al final es reconcilien, quan de sobte es treu la mà de l’orella i explica que era actor i aquella conversa va ser la versió que en el seu cas i anteriorment, no va acaba be, demana diners per la funció i baixa del autocar per pujar a un altre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario