Festival de curtmetratges

Personalment el curtmetratge que més em va agradar i més em va cridar l'atenció és bàsicament el primer que van posar, amb el nom de “cada dia lo mismo”, tracta d’un home en un autocar, amb més passatgers a l'interior, ell esta parlant per telèfon, com si estigués a punt de deixar-ho amb la seva dona i que al final es reconcilien, quan de sobte es treu la mà de l’orella i explica que era actor i aquella conversa va ser la versió que en el seu cas i anteriorment, no va acaba be, demana diners per la funció i baixa del autocar per pujar a un altre.

KAOS

I bé, el llibre d’artista en el que he treballat, és un projecte en el que diferents persones i amb diferents punts de vista, però que a la vegada ens em entès la mar de bé, consta d’un projecte que com a tema principal predomina la roba i després el caos. El caos no deixa de ser la fusió del desordre i l’ordre, normalment són dos termes que la societat executa individualment l’un de l’altre. En aquest treball s’uneixen les dues, a la vegada junts i separats, mitjançant el perfecte rusc d’abelles amb la seva impol·luta simetria de les cel·les i la imperfecció d’una pila de roba amb un munt d’arrugues i colors diferents al damunt del rusc, si ens col·loquem just a sota observem l’ordre, la perfecció en canvi si mirem en diagonal cap dalt apreciem reflectida en un mirall penjat a la paret, el munt de roba amuntegada, el desordre. Tot l’equip a treballat molt, fins i tot un nou membre que s’ha incorporat posteriorment.